El seu debut com a director i guionista va ser Silenci nuclear, curt presentat al 59 Festival de Venècia; seguit per Vida del ahorcado, al 67 Locarno Film Festival. Sense tardor, sense primavera, el seu primer llargmetratge, va ser exhibit a Sao Paulo, Cartagena, Varsòvia, Mar del Plata, Goa, l'Havana, AFI Washington i Miami. Va dirigir el documental, La besàvia té Alzheimer, guanyador d'un premi DOCTV.