María Elorza comparteix la seva visió del cinema com un fil que enllaça projectes, on cada pel·lícula deixa restes que rescata en la següent. Fascinada pel manual i l’artesanal, troba en el cinema documental una via per descobrir històries i converses profundes que el dia a dia no permet. A través de l’ús de material d’arxiu, connecta amb el passat i el converteix en un mirall del seu propi imaginari. La seva darrera obra, “A los libros y a las mujeres canto”, és un diàleg íntim entre memòria, literatura i cinema, on el personal es fon amb el col·lectiu.