Al cinema que treballa amb la realitat, l'escriptura és un procés continuat i tan imprescindible com a la ficció. No obstant això, té les seves particularitats i, com passa en general amb el procés creatiu de cada pel·lícula, hi ha diverses maneres d'abordar l'escriptura i, en conseqüència, d'elaborar el guió d'un documental. Una temptativa de metodologia d'escriptura partirà de la identificació de la motivació o llavor que genera la idea, la investigació en profunditat de l'objecte de la pel·lícula i l'adopció d'un punt de vista. Tots aquests són els passos necessaris per pensar en el dispositiu des d'on construir la pel·lícula. A partir d'aquest punt, es planteja el guió narrativament i formalment, tenint en compte les qüestions ètiques involucrades en la representació de la realitat.

El rodatge és una fita en què es concreta l'esforç realitzat durant el desenvolupament, escriptura i preproducció de la pel·lícula. En treballar amb la realitat, la filmació al cinema documental és particular, moltes vegades imprevisible i difícil de planificar, fins i tot duradora o dispersa en el temps. Per tant, és indispensable reflexionar sobre les estratègies que permeten capturar la realitat buscada/somiada, tant des del punt de vista de la direcció/realització com des de l'equip de fotografia, càmera i so directe. En aquesta fase, el tipus d'eines, tècniques o materials utilitzats marquen necessàriament la planificació, la posada en escena, la llum o l'univers sonor de la pel·lícula.

La creació al cinema documental és un procés continu i obert en cadascuna de les seves fases. El metratge final de la pel·lícula es tanca amb la reescriptura que té lloc al muntatge, el que fa que la seva importància sigui decisiva. Com en altres itineraris, hi ha diferents pràctiques i metodologies, depenent tant del tipus de pel·lícula com dels cineastes que les duen a terme. Així mateix, el muntatge es complementa amb processos de postproducció d'imatge i so –color, grafisme, VFX, ambientació sonora, música, mescles–, que han d'afegir capes expressives coherents a la pel·lícula, intensificant la proposta estètic-artística.

Produir cinema documental constitueix una tasca especialitzada que requereix altes dosis de creativitat i flexibilitat. Cada pel·lícula té les seves peculiaritats i, per tant, és tasca de l'equip de producció trobar el disseny més adequat. En aquest itinerari s'aprofundeix en les diferents etapes –desenvolupament, finançament, producció, distribució i vendes– que les persones encarregades de la producció han d'emprendre.

Les circumstàncies personals i la qualitat de vida formen part de la conversa privada entre cineastes, però poques vegades transcendeixen la discussió pública o es relacionen amb els processos creatius i la producció. Aquest itinerari planteja una mirada transversal i interseccional que aporti una visió àmplia i humana de la realització del cinema documental. S'hi abordaran aspectes com l'aprenentatge, la formació i l'experiència del cineasta; el benestar de la pràctica documental en relació amb la salut, les cures, la conciliació o la remuneració econòmica i les geografies de la creació que condicionen la producció i el desenvolupament de comunitats i xarxes.