L’aprenentatge de la pràctica documental marca sens dubte el desenvolupament posterior de la professió. Encara que durant aquestes dues dècades del segle XXI han sorgit escoles i programes d’estudis especialitzats en cinema documental a tot el món, molts documentalistes s’han format en altres camps o de manera autodidàctica a través de l’experiència. La creació del cinema del real s’ha vinculat tradicionalment amb altres disciplines com l’antropologia, la política, la filosofia o la història, i s’ha hibridat amb altres branques artístiques, com la literatura, el teatre, l’arquitectura o les arts digitals.
En aquest capítol, els cineastes Alejandro Alonso, Laia Manresa i altres reflexionen sobre les seves trajectòries formatives, des de les escoles de cinema formals fins a l’aprenentatge a través de l’experiència i la pràctica. Analitzen com altres disciplines influeixen en el seu treball i què continua donant forma a la seva comprensió del cinema documental al llarg del temps.
