L’acompliment d’una activitat creativa com el cinema ha de ser saludable i compatible amb la vida dins i fora del treball, com qualsevol altre acompliment professional. No obstant això, cal plantejar una reflexió profunda sobre aquest tema. La salut física i mental en les produccions, les cures dins dels equips de treball o la conciliació amb la vida personal són aspectes essencials en aquest sentit. A vegades, la precarietat de la producció de cinema documental és incompatible amb una estabilitat vital i econòmica, forçant a molts professionals a buscar-se altres mitjans de vida. Tots aquests factors i altres més poden desembocar en l’abandó de projectes cinematogràfics i en una certa frustració. En aquest capítol aprofundim sobre l’irrenunciable benestar dels cineastes.
En aquest capítol, els cineastes Alejandro Alonso, Laia Manresa i altres reflexionen sobre les seves trajectòries formatives, des de les escoles de cinema formals fins a l’aprenentatge a través de l’experiència i la pràctica. Analitzen com altres disciplines influeixen en el seu treball i què continua donant forma a la seva comprensió del cinema documental al llarg del temps.
