A l’hora de filmar, cada realitat pot abordar-se des d’una estratègia diferent, i cada pel·lícula pot aproximar-se a aquesta realitat d’una manera més o menys literal. La preparació del cineasta per al rodatge, ja sigui mitjançant una planificació exhaustiva, la posada en escena o possibles entrevistes, pot ser rigorosa o flexible, calculada o deixant un marge gairebé inevitable per a la improvisació. Pensar el rodatge des del punt de vista del director no és un exercici individual, sinó una conversa contínua amb l’equip que converteix la pel·lícula en un treball col·lectiu. En aquest capítol, directors com Alejandro Alonso, Nicolas Philibert i Lucija Stojevic comparteixen els seus enfocaments sobre la direcció. Parlen sobre les estratègies per capturar l’acció, els diàlegs i els moments inesperats, així com la importància de l’equip. La conversa explora com els cineastes equilibren l’espontaneïtat amb la planificació i la posada en escena, utilitzant el guió com a eina creativa. Com retraten fidelment els personatges a través de la càmera i quanta agència atorguen a les persones que apareixen a les seves pel·lícules?

El disseny de la fotografia al cinema documental està a vegades condicionat per l’imprevisible de treballar amb la realitat. La captura de la imatge requereix proposar una pràctica coherent amb la pel·lícula que volem fer. El treball de direcció de fotografia i d’operador/a de càmera implica prendre una sèrie de decisions prèvies al rodatge, tant estètiques com tècniques, que redundin en aquesta línia, potenciïn formalment la pel·lícula i, potser, descobreixen nous camins imprevistos en fases prèvies.

En aquest capítol, els directors de fotografia Mauro Herce, Jessica Sarah Rinland i Lara Vilanova parlen del seu ofici en el cinema documental. Exploren com utilitzen la llum i la càmera per explicar històries, com col·laboren amb els directors, i les decisions que prenen sobre l’equip i la tècnica en funció dels diferents pressupostos. A través d’exemples de les seves pròpies pel·lícules, revelen què hi ha darrere de les seves tries cinematogràfiques.

El disseny sonor d’un film documental ha d’estar plantejat des de les primeres fases d’escriptura, recolzat d’alguna manera en el guió. Les múltiples possibilitats estètiques del so com la música, ambientació sonora, la paraula o el silenci enriqueixen expressivament l’obra. Però com la resta d’aportacions tècniques al cinema d’allò que és real, el rodatge és sobretot un espai per a la creació i la troballa.

En aquest capítol, els directors Nicolas Philibert, Emilio Fonseca i Messaline Revardy parlen sobre el paper del so en el cinema documental. Exploren com construeixen l’univers sonor d’una pel·lícula, des de l’elecció de micròfons i tècniques d’enregistrament fins al treball amb dissenyadors de so i la col·laboració durant el procés creatiu, així com els reptes d’enregistrar so quan es treballa en solitari.