A l’hora de filmar, cada realitat pot abordar-se des d’una estratègia diferent. I cada pel·lícula pot acostar-se a la realitat d’un mode més o menys literal. La preparació per part del cineasta per a abordar el rodatge, incloent-hi la planificació, la posada en escena o les possibles entrevistes, podrà ser exhaustiva o flexible, calculada o deixant un gairebé ineludible marge per a la improvisació. Pensar el rodatge des de la direcció no és simplement un exercici individual, sinó que comporta sempre una conversa contínua amb l’equip, que convertirà la pel·lícula en un exercici col·lectiu.
El disseny de la fotografia al cinema documental està a vegades condicionat per l’imprevisible de treballar amb la realitat. La captura de la imatge requereix proposar una pràctica coherent amb la pel·lícula que volem fer. El treball de direcció de fotografia i d’operador/a de càmera implica prendre una sèrie de decisions prèvies al rodatge, tant estètiques com tècniques, que redundin en aquesta línia, potenciïn formalment la pel·lícula i, potser, descobreixen nous camins imprevistos en fases prèvies.
El disseny sonor d’un film documental ha d’estar suggerit des de les primeres fases d’escriptura, recolzat d’alguna manera en el guió. Les múltiples possibilitats estètiques del so -la música, ambientació sonora, la paraula o el silenci- enriqueixen expressivament l’obra. Però com la resta d’aportacions tècniques al cinema del real, el rodatge és sobretot un espai per a la creació i la troballa.