El territori geogràfic des del qual opera el cineasta és un altre eix fonamental que determina la pràctica del cinema documental. El desequilibri entre les perifèries i els epicentres, que compten amb ecosistemes audiovisuals potents i polítiques culturals consolidades, condicionen la dimensió de les produccions i les possibilitats de difusió de les pel·lícules. Al mateix temps, el lloc de residència i creació determina les opcions de construcció de comunitats i xarxes que permeten al cineasta una reflexió col·lectiva i compartida en relació amb la seva pràctica cinematogràfica.