L’aprenentatge de la pràctica documental marca sens dubte el desenvolupament posterior de la professió. Encara que durant aquestes dues dècades del segle XXI han sorgit escoles i programes d’estudis especialitzats en cinema documental a tot el món, molts documentalistes s’han format en altres camps o de manera autodidàctica a través de l’experiència. La creació del cinema del real s’ha vinculat tradicionalment amb altres disciplines com l’antropologia, la política, la filosofia o la història, i s’ha hibridat amb altres branques artístiques, com la literatura, el teatre, l’arquitectura o les arts digitals.