Aïcha Boro recorda els seus inicis en cinema, marcats per la recerca incansable de poesia i veritat influenciada pels seus estudis literaris. La cineasta compara el cinema amb el periodisme, i destaca que mentre el primer busca una veritat poètica, el segon persegueix una veritat factual. Aquest compromís amb la veritat és el cor de la seva pel·lícula “Al Djanat”, on explora les profundes arrels malinkes i la importància de la identitat cultural. El seu cinema és un pont que connecta cultures i ofereix una visió sincera de la identitat humana. Amb una passió constant per la narració, celebra la diversitat i manté sempre present l’emoció universal, reflectint així la responsabilitat moral del cineasta cap als seus subjectes.
Chloé Aïcha Boro va néixer a Dedougou, Burkina Faso. Després de llicenciar-se en Literatura, va començar la seva carrera com a periodista a la premsa escrita abans de dedicar-se a l'audiovisual. Va guanyar el Premi Galian el 2005 com a presentadora del programa de televisió Koodo. El 2006, l'editorial L'Harmattan va publicar la seva novel·la autobiogràfica Paroles d'orpheline. El 2012 va codirigir a Normandia el festival africà "Cases Normandes". Aquest mateix any va realitzar la seva primera pel·lícula, "Sur les traces de Salimata". El seu primer llargmetratge documental, "Farafin Ko", codirigit el 2014, va ser seleccionat i premiat en diversos festivals internacionals. La seva última pel·lícula, "Al Djanat", es va endur el premi del jurat a la cinquena edició del Majordocs per "la mirada objectiva, íntima i profunda" de la directora cap a la seva família en el si de la cultura Mandinga.