Daniela De Felice transcendeix la simple captura de la realitat en els seus documentals. Sense un recorregut convencional, es distingeix pel seu enfocament únic, inspirat en els exercicis de la Bauhaus. La seva pel·lícula “Ardenza” (2022) n’és un exemple destacat on combina escriptura i experimentació visual i on també explora les obres eròtiques de Picasso, el que aporta una perspectiva fresca i atrevida. Per a ella, el muntatge és essencial: crea atmosferes poderoses i el·lipsis notables. Es pren cada projecte com una exploració que evita la repetició per a reinventar constantment la seva narrativa. La seva obra reflecteix una autonomia i un compromís polític, oferint una experiència cinematogràfica tant personal com universal.