A l’hora de filmar, cada realitat pot abordar-se des d’una estratègia diferent. I cada pel·lícula pot acostar-se a la realitat d’un mode més o menys literal. La preparació per part del cineasta per a abordar el rodatge, incloent-hi la planificació, la posada en escena o les possibles entrevistes, podrà ser exhaustiva o flexible, calculada o deixant un gairebé ineludible marge per a la improvisació. Pensar el rodatge des de la direcció no és simplement un exercici individual, sinó que comporta sempre una conversa contínua amb l’equip, que convertirà la pel·lícula en un exercici col·lectiu.
Amb la postproducció, el muntatge de la imatge s’amplifica a diferents nivells. D’una banda, es duu a terme la segona fase del disseny de la fotografia amb la correcció de color i etalonatge. Com a element estètic, la llum i el color dialoguen per a reforçar la intenció de la pel·lícula. En la mateixa línia, els elements gràfics i la incorporació d’efectes visuals (VFX) deuen si és el cas enriquir l’expressivitat de l’obra sense distorsionar-la.
Igual que amb la imatge, la segona fase del disseny sonor es tanca amb la postproducció. Aquest disseny inclou l’ambientació sonora, la interpretació de les veus, la incorporació de la banda sonora musical o els efectes sonors per a potenciar el treball realitzat en el muntatge. Finalment, les mescles aporten la subtilesa dels plans o capes sonores i la dimensió sensorial del film.