El procés de creació d’un documental comença amb la identificació d’una idea poderosa que ressona amb el cineasta. Aquesta idea singular es reconeix per la seva capacitat de provocar una resposta emocional i un impacte significatiu en l’autor. La pel·lícula sorgeix d’una varietat de fonts: una persona, un esdeveniment, una troballa o una reflexió. La motivació per transformar aquesta idea en una pel·lícula pot ser personal, creativa o política, impulsant el cineasta a compartir la seva visió única del món amb els espectadors.
En aquest capítol, directors com Nicolas Philibert i María Elorza analitzen com els documentals neixen d’una idea poderosa que ressona emocionalment amb el cineastes. Exploren les diferents fonts de les quals sorgeixen les idees, ja sigui una persona, un esdeveniment, un descobriment o una reflexió, i les motivacions personals, creatives o polítiques que porten als cineastes a transformar aquestes idees en pel·lícules i compartir la seva visió amb el públic.

Tot documental és una investigació, un viatge en què explorem un lloc desconegut, geogràfic i/o humà, en el qual cal submergir-se per trobar la millor manera d’explicar aquesta història. En aquest punt, el cineasta s’obre al món real per apropar-se a les persones amb qui treballarà a la seva pel·lícula, en les quals reconeixerà els personatges de la història. Al mateix temps, inicia un estudi exhaustiu del tema a desenvolupar i la cerca de referències estètiques per trobar una mirada única i coherent.

En aquest capítol, el mentor Mikael Opstrup, la cineasta Lynne Sachs entre d’altres exploren les primeres etapes de la creació documental. Analitzen com reconèixer els personatges i espais que donaran vida a una pel·lícula, el paper de la recerca en la definició tant del contingut com de les decisions estètiques, i com el punt de vista del cineasta es desenvolupa i evoluciona al llarg del procés.

La trobada amb el punt de vista és un pas fonamental en la construcció d’un documental. Sens dubte, parteix d’un ser polític en el món que servirà de brúixola per prendre les decisions que definiran el procés creatiu de la pel·lícula. A partir d’aquí, podem definir una metodologia concreta i un dispositiu que ajudarà a desenvolupar els recursos expressius, narratius, visuals i sonors. En aquest capítol, cineastes com Aïcha Boro, Tana Gilbert i Emilio Fonseca analitzen com la seva postura ideològica i identitat donen forma al seu punt de vista i influeixen en allò que filmen. Exploren la seva metodologia, ja sigui consistent en tots els seus projectes o única per a cada pel·lícula, i comparteixen exemples dels dispositius narratius i expressius que emmarquen el seu treball.

L’última etapa d’aquest itinerari pot implicar el desenvolupament d’un guió preliminar que permeti al cineasta afrontar el rodatge i el muntatge de la seva obra. En ell es concreta l’estructura de la pel·lícula, es treballa amb els personatges identificant les seves característiques rellevants, i es desenvolupen els recursos expressius a utilitzar. L’escriptura en aquest punt es realitza sempre tenint en compte les qüestions ètiques implícites en la pel·lícula, que condicionaran l’elecció de les claus estilístiques i formals. En aquest capítol, directors com Andrés Duque i Lea Glob analitzen com aborden l’escriptura i l’estructuració dels seus documentals. Exploren la planificació d’estructures narratives, el treball amb els personatges i les decisions sobre què incloure o deixar fora. La conversa aborda les consideracions ètiques en el cinema, inclosa la relació entre el cineasta, els personatges i el públic.