El procés de creació d’una pel·lícula documental es comença identificant una idea potent que ressona en el cineasta. Aquesta idea única es reconeix per la seva capacitat per a provocar una resposta emocional i un impacte significatiu en l’autor. La pel·lícula sorgeix de diverses fonts: una persona, un esdeveniment, una troballa o una reflexió. La motivació per a transformar aquesta idea en pel·lícula pot ser personal, creativa o política, impulsant al cineasta a compartir la seva visió única amb el món amb els potencials espectadors.
Tota pel·lícula documental és una recerca, un viatge en el qual explorem un lloc desconegut, geogràfic i/o humà, en el qual hem de submergir-nos per a trobar la millor manera de contar aquesta història. En aquest punt, el cineasta s’obre al món real per a aproximar-se a les persones amb les quals treballarà en la seva pel·lícula, en els qui reconeixerà als personatges de la història. Paral·lelament, comença un exhaustiu estudi sobre el tema a desenvolupar i la cerca de referents estètics amb l’objectiu de trobar una mirada única i coherent.
La trobada amb el punt de vista és un pas fonamental en la construcció d’un film documental. Sens dubte, part d’un estar polític en el món que ens servirà com a brúixola o guia per a prendre les decisions que definiran el procés creatiu de la pel·lícula. D’ara endavant, es pot definir una metodologia concreta i un dispositiu que ajudarà indubtablement a desenvolupar els recursos expressius, narratius, visuals i sonors.
L’última etapa d’aquest itinerari pot passar pel desenvolupament d’un guió previ que permeti al cineasta afrontar el rodatge i el muntatge de la seva obra. En ell es precisen l’estructura del film, s’editen els personatges, identificant les seves característiques rellevants, i es treballa en els recursos expressius que s’utilitzaran. L’escriptura en aquest punt, sempre es realitza atenent les qüestions ètiques implícites en la pel·lícula i que condicionarà l’elecció de les claus estilístiques i formals.