Juan Bugarín

Juan Bugarin revela la fragilitat i la bellesa del procés creatiu darrere de Puerto Deseado, una pel·lícula que, com el seu protagonista, neix del repte i l’espera. Reflexiona sobre l’art de fer documental, on la paciència es converteix en una lliçó profunda tant per al seu cinema com per a la seva vida. El rodatge amb Rodolfo Wittrick, un veterà de Malvines, el porta a explorar els límits entre la veritat i la ficció, entre el visible i el silenci. A mesura que la seva relació amb el personatge es profunditza, el director descobreix la importància d’escoltar els silencis i de cedir al flux imprevisible de l’encontre humà. La pel·lícula, com el seu propi viatge, es revela lentament, entre les tensions del guió i la realitat, entre la càrrega emocional i el repte ètic.