

Juan Bugarin revela la fragilitat i la bellesa del procés creatiu darrere de Puerto Deseado, una pel·lícula que, com el seu protagonista, neix del repte i l’espera. Reflexiona sobre l’art de fer documental, on la paciència es converteix en una lliçó profunda tant per al seu cinema com per a la seva vida. El rodatge amb Rodolfo Wittrick, un veterà de Malvines, el porta a explorar els límits entre la veritat i la ficció, entre el visible i el silenci. A mesura que la seva relació amb el personatge es profunditza, el director descobreix la importància d’escoltar els silencis i de cedir al flux imprevisible de l’encontre humà. La pel·lícula, com el seu propi viatge, es revela lentament, entre les tensions del guió i la realitat, entre la càrrega emocional i el repte ètic.

Nacido en Buenos Aires en 1985, estudió en I.S.E.C. y S.I.C.A. Es camarógrafo y realizador de documentales desde 2009. En 2017 participó en un taller con Werner Herzog en Cuba, donde filmó su cortometraje "Campo Magnético". En 2018 co-dirigió el cortometraje "Compañero/a", ganador en varios festivales como Cortópolis, el Festival de Cine Latinoamericano de Rosario y FAB. También dirigió dos documentales: "Melo, Iberlucea, Lamadrid" (2017) y "Puerto Deseado", estrenado en la Competencia Internacional de IDFA 2022.